Era una caseta esquifida, adossada al corral de cal gendret, en la que no s'hi te record de haver-hi vist viure mai a ningú.
Cal Ferrer
Sota mateix del actual refugi de muntanya, no en queda res perque les pedres es van aprofitar per fer el refugi. Era la casa mes allunyada del poble i la primera en trobar-se pujant per el camí de les tosques. També es coneixia per cal Veuetes, renomb amb el que es coneixia al gendre ( originari del Mas del Burgar de Reus ) del propietari, que es va casar amb la seva filla Josefina Olivé i Joanpere. Va ser de les últimes en abandonarse, l'any 1963 encara feia d'habitació temporera.